Category Archives: Uncategorized

Belfast, una experiència única

Aprofitant que la bona vida ja s’està acabant (temporalment), calia visitar Irlanda del Nord. Irlanda del Nort, a part de visitar Belfast, Derry/Londonderry, Giant’s causeways entre moltes d’altres coses, ha destacat per un petit imprevist. Tant petit que m’he vist obligada a fer passar una nit extra i per tant allargar el meu cap de setmana. I ara bé quan es diu, oi que bé no?

La qüestió és que a les 7 de la tarda del diumenge, estan a Belfast vem agafar el carruatge per fer via cap a casa. La intenció era arribar conduint fins a Cork per deixar a la Raquel i la Cris i després anar a casa, la qual cosa significava creuar de nord  a sud i tornar a pujar fins a la meitat de l’illa. Bogeria, home doncs sí, però tot sigui per gaudir al màxim de les poques hores que té el cap de setmana.

En fi, a dos carrers del museu del Titanic de Belfast, un jeep vermell començava a creuar la ciutat, quan de sobte aquest fa “puf puf puf, grrr, grrr , grrr” i apreto el gas, fico la marxa, deixo l’embrague i allà ens quedem. Al bell mig de Belfast parats. Al cap de poc un nord-irlandes molt trampat es para per ajudar-nos a treure el cotxe del mig del carrer. Havia saltat una peça que uneix el canvi de marxes o alguna cosa així, un braç de ferro d’uns 30 cm.

Total, que al cap de res van venir la policia i la policia portuaria (ja que estavem a la zona del port). La desesperació la meva al comprovar que no tenia cap número de l’assegurança ni tampoc podia contactar amb la família. Evidentment aquí la policia no hi podia pas fer-hi res i menys tenint en compte que ens trobavem en un altre país (en termes legals). Això sí, ens van ajudar molt. Fent bromes, ajudar-nos a buscar allotjament i transport i fins i tot permetent-nos fer fotos amb ells. Llàstima que els vem prometre que res de facebook. Ah! I també es van endur una bona lliçó d’història de Catalunya.

Al final va acabar venint la grua a les 11 de la nit i haver de pagar un taxi de retorn a la city des de la casa oficial Land Rover. Aquest matí, davant la incertesa de quant de temps tardarien a saber alguna cosa sobre la reparació, m’han arribat ordres de tornar. 8 hores i pico de bus en bus i tiro perquè em toca. Al arribar a casa cares llargues… A veure com acaba tot plegat, estic patint i molt.

Anuncis

Carta des del Japó / A letter from Japan

Ahir entre el correu ordinari de la família hi havia una sorpresa per a mi. Una carta dirigida a nom meu. Tanta era la curiositat meva i la de la canalla que cuido que la vaig obrir immediatament.

Era de la Risa, una noia Japonesa. Ens vem conèixer a Auckland, a l’escola mentre estudiàvem. Amb ella vaig compartir moltes aventures: classes, sopars, de pubs etc. Però la que destacaria més va ser la visita que li vaig fer quan ella estava instal·lada a Nelson, a l’illa sud. Amb ella vaig compartir el meu únic Nadal sent estiu.

La veritat és que rebre una carta i no un correu electrònic, fa molta il·lusió! Em va alegrar el meu dia gris i plujós. Per cert, la carta era la respota a una que li vaig enviar jo primer.

image

Yesterday between my family post there was a surprise for me. A letter. I couldn’t resist to open it immediately.

It was from Risa, a Japanese Girl. We met in Auckland, at LSI, our school. With her I shared a lot of things: lessons, dinner parties, pubs, etc. Between all this moments with her, one of the most specials was when I visit her in Nelson (South Island, New Zealand). With I her I had the best Christmas ever and the most important, in summer time.

I don’t remember when it was the last time I’ve recieved a mail instead of an e-mail, if never there was a first one of course. By the way, it’s the answer from a letter I sent to her.

Garda (Policia/ Police)

Everything started while almost the whole family were having dinner. It was unusual late one for being at weektime, about 8 pm. The kids were playing with the food instead of eating it. It seemed a relax evening. After a while the busy dinner was interrupted. The door bell. The 2 older kids went to the front door and in less than 2 seconds were back, nervous, very nervous. The Garda (Irish police) was there. They were almost crying. I had to told them to eat otherwise the police would take them. Meanwhile the mother of the family went out to see what was going on. The rest of us were expecting, trying to keep calm. What could’ve been wrong? What could’ve happened?  A minute later we could heard two ladies talking. It was the neighbour with the cycling gear, ready for having a ride with her friend.

Tot ha començat mentre gairebé tota la família estava sopant. Un sopar inusualment tard, a les 8 del vespre. La canalla estaven jugant amb el menjar. Semblava un vespre relaxat. Al cap d’una estona, han trucat el timbre. Les dues més grans els ha faltat temps per anar a veure qui era, tot i no tenir permís per aixecar-se de taula. En menys de 2 segons han tornat esverades i molt nervioses. La policia (Garda). S’han espantat tant que gairebé ploraven. La mare de la família ha sortit pitant. En aquest moment, ha calgut mantenir la calma i recordar a les nenes que si menjaven la policia se les enduria. Tothom estava a l’expectativa, però intentant mantenir la calma al màxim. Què hauria passat? Al cap de poc se sentien dues dones xerrant. Era la veïna amb l’uniforme d’anar amb bici que venia a buscar a la seva amiga per anar a fer una volta.

Wellcome Aude! / Benvinguda Aude!

Yestarday night a new “housemate” arrive. Her name is Aude, from France. She’s helping my host family in the farm for about 3 month.

Ahir a la nit va arribar una noia nova a casa. Es diu Aude i és de França. Ajuda a la meva família amb la granja i s’estarà uns 3 mesos.

Kerry

Kerry és un comptat Irlandés una mica més al sud d’on visc. I aquí hi he anat a passar el cap de setmana. Amb la Jenni i la Marta ens vem plantar el divendres a casa del Ranji i de l’Eugene que viuen temporalment a la zona. L’objectiu era pujar pujar la montanya més alta d’Irlanda, Carrauntoohill (1038 metres, si no m’equivoco).

El dissabte va ser de dutxa rere dutxa. Vem acabar empapades fins al moll de l’os. Tot i així vem poder  fer una visita a l’espectacular “Muckross House” i els seus jardins. Es veu que en el seu dia la finca va ser un regal de casament. A part d’impressionants vites a les montanyes, hi ha llacs i cascades. Un paissatge realment marevellós.

Després de comprar mapes, llegir guies i llibres, vem decidir la ruta que ens havia de conduir al cim més alt de l’illa verda. Ens esperava una ascenció d’entre 4 a 6 hores, amb més de 900 metres de desnivell. Classificada amb un grau de dificultat 4 de 5. Prometedor. I el fet de poder-hi plantar l’estelada encara més. I tot tenint en compte que era el dia de la final de la copa Europea de fútbol (d’Itàlia vs Espanya). El pla era immillorable.

Però abans de fer cap excursió, cal consultar el temps. El dissabte a la nit pintava que si començavem a pujar abans de les 8 del matí tindriem temps de tornar a ser al cotxe abans no comencessin els ruixats. A les 6 de la matinada (clar dia), la previsió havia canviat, s’esperaven ruixats ja desde mig matí. Així que es va abortar. I sort, perquè només va ploure, sinó que no es veia cap cim dels de per allà. Ens vem haver de recomfortar amb una caminda d’una horeta al voltant de Killarney (capital del comptat), visita a Ladies View (espectacular) i viure la derrota Italiana en terres Irlandeses. Com m’alegro d’haver estat aquí.

Fotos aquí
_________English_______________________

Pics here

Kerry is an Irish county in the South-West. I spend my weekend over there. On Friday, with Jenni and Marta, went to Ranji and Eugene’s place. Our goal was to climb the Irish highest mountain, Carrauntoohill (1038 metres).

On Saturday there were showers all day. Lovely Irish summer. We just get soaked, but never mind. At least we could visit the impressive “Muckross House” and its gardens, just marvellous lakes, mountains, waterfalls, walks… This place was a wedding present about two centuries ago.

After buying maps, read guides and books, we finallay decided the way to go up to the sky. It would be between 4 to 6 hours to reach the peak, with about 900 metres height. Difficulty 4 of 5.

The very last thing we just did the night before was see what the forecast was saying. Apparently no rain until after midday-afternoon. But a 6.00 am, it changes and the showers were ready to make impossible our climbing. So just enjoy a nice short walk around Killarney and watch the Final of Euro’s.

image

Ladies View

Visita al metge / Visit to the Doctor

Avui ha sigut un dia si més no estrany. El primer dia de vacances d’estiu de la meva canalla i el dia no podia començar d’altra manera que al més pur estil Irlandes: amb pluja (de les que mulla de veritat).

I és que després de 5 setmanes arrossegant un costipat i una tos de mil dimonis, per fi he fet una visita al metge. El perquè no hi he anat abans és ben senzill: 45€ la visita i és el lloc més barat. I és que aquí no tenen un sistema de salut com el Català. Aquí la gent paga per la visita i pels medicaments, tot al 100% del cost. L’estat paga les hospitalitzacions i certes despeses més cares com ara certes proves mèdiques. Pel que tinc entès, també cal pagar pels anàlisis de sang.

Doncs la veritat és que això de que paguis es nota. Una atenció de primera. Una doctora molt simpàtica acompanyada per una estudiant en pràctiques Australiana. La visita ha començat amb un “Amb aquest nom no pots pas ser d’aquí”, parlant del fútbol (que per cert m’ha felicitat per la victòria de la Roja… li he hagut de fer el discurs de la catalintat i tal), què feia aquí i per quant de temps, on m’estava i blablabla. Per tant, per si algú tenia algun dubte sobre si a Irlanda són o no xafarders, aquí n’hi ha una prova més.

I aquesta tarda quan ha sortit el sol ens ha faltat temps per anar al parc a jugar. I donant voltes per tot el que girava, algunes han agafat una marejada que ha acabat malament en el cotxe al camí de tornada. Poc més i no m’hi apunto jo també…

Sant Joan a Irlanda -Summer solstice

Qui m’hagués dit ara fa uns mesos que aques any tampoc seria a casa per celebrar Sant Joan…

I és que a Irlanda això del solstici d’estiu no ho celebrem com nosaltres ho fem. Bé de fet, ni tan sols fan cap festa ni res d’especial. Sí que saben quin és el dia més llarg però. Comença a fer-se de nit al voltant de les 11 i fins a les 12 tocades no es fa negra nit. A quarts de 4 el dia ja punteja. La llàstima és que les temperatures no acompanyin per anar a fer passejades al vespre per la platja… Si tan sols parés de ploure i de fer vent la cosa seria totalment diferent, tant que ningú que visqués aquí es creuria que Irlanda pugui tenir un clima així.

Doncs aquest cap de setmana va tocar fer l’esforç enorme de donar la benvinguda a nova gent al grup. La Donna (Australiana), l’Aida (Barcelona), el Yusuke (Japó). Doncs cap al pubs hi faltava gent!

Però això no va ser tot. Com he dit res de revetlles amb petards, ni focs ni gent dormint a la platja. Res de res. Mira que arriben a ser sosus aquests Irlandesos. Però en comptes d’això va tocar fer una visita a un far de la zona (Head loop) amb vistes impressionants (amb sol millor però), i dues festes d’aniversari en un dia. La primera de la mitjana que cuido. Incluïa castell inflable i un bon grapat de canalla (serà que no en tinc prou amb tres cada dia). Aquesta la vaig acabar amb les ungles de les mans pintades, una de cada color. La segona va ser en honor a la Lorena. Així que els seus “pares” ens van convidar a casa seva a sopar. I per rematar-ho, vem acabar veient els penals del partit de quarts d’Itàlia vs Anglaterra.

En canvi ahir va ser un dia molt més tranquil. La canalla em van torturar: em van fer pujar i baixar del matalàs inflable, vaig acabar amb un colze cremat i adormida al cim mentre ells m’anaven saltant per sobre. I tot amb un dia entre sol i núvol i una temperatura raonablement bona.

Fotos aquí / Pics here

image

Loop Head - Vistes des del far