Belfast, una experiència única

Aprofitant que la bona vida ja s’està acabant (temporalment), calia visitar Irlanda del Nord. Irlanda del Nort, a part de visitar Belfast, Derry/Londonderry, Giant’s causeways entre moltes d’altres coses, ha destacat per un petit imprevist. Tant petit que m’he vist obligada a fer passar una nit extra i per tant allargar el meu cap de setmana. I ara bé quan es diu, oi que bé no?

La qüestió és que a les 7 de la tarda del diumenge, estan a Belfast vem agafar el carruatge per fer via cap a casa. La intenció era arribar conduint fins a Cork per deixar a la Raquel i la Cris i després anar a casa, la qual cosa significava creuar de nord  a sud i tornar a pujar fins a la meitat de l’illa. Bogeria, home doncs sí, però tot sigui per gaudir al màxim de les poques hores que té el cap de setmana.

En fi, a dos carrers del museu del Titanic de Belfast, un jeep vermell començava a creuar la ciutat, quan de sobte aquest fa “puf puf puf, grrr, grrr , grrr” i apreto el gas, fico la marxa, deixo l’embrague i allà ens quedem. Al bell mig de Belfast parats. Al cap de poc un nord-irlandes molt trampat es para per ajudar-nos a treure el cotxe del mig del carrer. Havia saltat una peça que uneix el canvi de marxes o alguna cosa així, un braç de ferro d’uns 30 cm.

Total, que al cap de res van venir la policia i la policia portuaria (ja que estavem a la zona del port). La desesperació la meva al comprovar que no tenia cap número de l’assegurança ni tampoc podia contactar amb la família. Evidentment aquí la policia no hi podia pas fer-hi res i menys tenint en compte que ens trobavem en un altre país (en termes legals). Això sí, ens van ajudar molt. Fent bromes, ajudar-nos a buscar allotjament i transport i fins i tot permetent-nos fer fotos amb ells. Llàstima que els vem prometre que res de facebook. Ah! I també es van endur una bona lliçó d’història de Catalunya.

Al final va acabar venint la grua a les 11 de la nit i haver de pagar un taxi de retorn a la city des de la casa oficial Land Rover. Aquest matí, davant la incertesa de quant de temps tardarien a saber alguna cosa sobre la reparació, m’han arribat ordres de tornar. 8 hores i pico de bus en bus i tiro perquè em toca. Al arribar a casa cares llargues… A veure com acaba tot plegat, estic patint i molt.

Anuncis

One response to “Belfast, una experiència única

  1. Joer nena, aquest cotxe no va gaire fi… Només li passen coses… La família no et pot renyar, si van comprar una merda de cotxe no és culpa teva…

    M’hagués agradat veure’t alliçonant als polis xDDD jajajaja, ja m’ensenyaràs la foto, en privat clar! 😉

    un petonàs preciosaaaaaa

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s