Carta des del Japó / A letter from Japan

Ahir entre el correu ordinari de la família hi havia una sorpresa per a mi. Una carta dirigida a nom meu. Tanta era la curiositat meva i la de la canalla que cuido que la vaig obrir immediatament.

Era de la Risa, una noia Japonesa. Ens vem conèixer a Auckland, a l’escola mentre estudiàvem. Amb ella vaig compartir moltes aventures: classes, sopars, de pubs etc. Però la que destacaria més va ser la visita que li vaig fer quan ella estava instal·lada a Nelson, a l’illa sud. Amb ella vaig compartir el meu únic Nadal sent estiu.

La veritat és que rebre una carta i no un correu electrònic, fa molta il·lusió! Em va alegrar el meu dia gris i plujós. Per cert, la carta era la respota a una que li vaig enviar jo primer.

image

Yesterday between my family post there was a surprise for me. A letter. I couldn’t resist to open it immediately.

It was from Risa, a Japanese Girl. We met in Auckland, at LSI, our school. With her I shared a lot of things: lessons, dinner parties, pubs, etc. Between all this moments with her, one of the most specials was when I visit her in Nelson (South Island, New Zealand). With I her I had the best Christmas ever and the most important, in summer time.

I don’t remember when it was the last time I’ve recieved a mail instead of an e-mail, if never there was a first one of course. By the way, it’s the answer from a letter I sent to her.

Anuncis

3 responses to “Carta des del Japó / A letter from Japan

  1. Hola guapíssima! Quina ilu rebre la carta… Veig que has tatxat l’adreça, és una norma de la casa, no?Dins dls dies grisos i plujosos, n’hi ha algun d soleiat? Com ho portes amb la mainada? Feia mol q no escribies al blog, deus estar enfeinada… Però trobem a faltar els teus comentaris….Ja has aconseguit treure’t els constipats?
    Apa molts ànims i petons!!!

    • Hola nena!!
      Doncs sí!!! molta ilu!!
      Aixo de l’adreça no és norma, crec que es normal jeje
      I sí evidentment hi ha dies que fa sol a estones, impossible un dia sense cap núvol, pero de moment es poden comptar amb els dits d’una mà
      Més que enfeinda estic mandrosa per escriure, poc inspirada vaja i llavors costa molt més trobar el temps, evidentment…
      El tema costipat, val més deixar-lo de banda

      • Vaja que continues com una sopa…
        Aviam si t’animes una mica que et trobo una mica ensopida… Tampoc cal que fagis grans relats però bueno amb les activitats del cap de setmana ja estaria bé i així et podrem tenir enveja… jeje
        Més petons i cuida’t

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s