Monthly Archives: Juliol 2012

Carta des del Japó / A letter from Japan

Ahir entre el correu ordinari de la família hi havia una sorpresa per a mi. Una carta dirigida a nom meu. Tanta era la curiositat meva i la de la canalla que cuido que la vaig obrir immediatament.

Era de la Risa, una noia Japonesa. Ens vem conèixer a Auckland, a l’escola mentre estudiàvem. Amb ella vaig compartir moltes aventures: classes, sopars, de pubs etc. Però la que destacaria més va ser la visita que li vaig fer quan ella estava instal·lada a Nelson, a l’illa sud. Amb ella vaig compartir el meu únic Nadal sent estiu.

La veritat és que rebre una carta i no un correu electrònic, fa molta il·lusió! Em va alegrar el meu dia gris i plujós. Per cert, la carta era la respota a una que li vaig enviar jo primer.

image

Yesterday between my family post there was a surprise for me. A letter. I couldn’t resist to open it immediately.

It was from Risa, a Japanese Girl. We met in Auckland, at LSI, our school. With her I shared a lot of things: lessons, dinner parties, pubs, etc. Between all this moments with her, one of the most specials was when I visit her in Nelson (South Island, New Zealand). With I her I had the best Christmas ever and the most important, in summer time.

I don’t remember when it was the last time I’ve recieved a mail instead of an e-mail, if never there was a first one of course. By the way, it’s the answer from a letter I sent to her.

Anuncis

Garda (Policia/ Police)

Everything started while almost the whole family were having dinner. It was unusual late one for being at weektime, about 8 pm. The kids were playing with the food instead of eating it. It seemed a relax evening. After a while the busy dinner was interrupted. The door bell. The 2 older kids went to the front door and in less than 2 seconds were back, nervous, very nervous. The Garda (Irish police) was there. They were almost crying. I had to told them to eat otherwise the police would take them. Meanwhile the mother of the family went out to see what was going on. The rest of us were expecting, trying to keep calm. What could’ve been wrong? What could’ve happened?  A minute later we could heard two ladies talking. It was the neighbour with the cycling gear, ready for having a ride with her friend.

Tot ha començat mentre gairebé tota la família estava sopant. Un sopar inusualment tard, a les 8 del vespre. La canalla estaven jugant amb el menjar. Semblava un vespre relaxat. Al cap d’una estona, han trucat el timbre. Les dues més grans els ha faltat temps per anar a veure qui era, tot i no tenir permís per aixecar-se de taula. En menys de 2 segons han tornat esverades i molt nervioses. La policia (Garda). S’han espantat tant que gairebé ploraven. La mare de la família ha sortit pitant. En aquest moment, ha calgut mantenir la calma i recordar a les nenes que si menjaven la policia se les enduria. Tothom estava a l’expectativa, però intentant mantenir la calma al màxim. Què hauria passat? Al cap de poc se sentien dues dones xerrant. Era la veïna amb l’uniforme d’anar amb bici que venia a buscar a la seva amiga per anar a fer una volta.

Wellcome Aude! / Benvinguda Aude!

Yestarday night a new “housemate” arrive. Her name is Aude, from France. She’s helping my host family in the farm for about 3 month.

Ahir a la nit va arribar una noia nova a casa. Es diu Aude i és de França. Ajuda a la meva família amb la granja i s’estarà uns 3 mesos.

Kerry

Kerry és un comptat Irlandés una mica més al sud d’on visc. I aquí hi he anat a passar el cap de setmana. Amb la Jenni i la Marta ens vem plantar el divendres a casa del Ranji i de l’Eugene que viuen temporalment a la zona. L’objectiu era pujar pujar la montanya més alta d’Irlanda, Carrauntoohill (1038 metres, si no m’equivoco).

El dissabte va ser de dutxa rere dutxa. Vem acabar empapades fins al moll de l’os. Tot i així vem poder  fer una visita a l’espectacular “Muckross House” i els seus jardins. Es veu que en el seu dia la finca va ser un regal de casament. A part d’impressionants vites a les montanyes, hi ha llacs i cascades. Un paissatge realment marevellós.

Després de comprar mapes, llegir guies i llibres, vem decidir la ruta que ens havia de conduir al cim més alt de l’illa verda. Ens esperava una ascenció d’entre 4 a 6 hores, amb més de 900 metres de desnivell. Classificada amb un grau de dificultat 4 de 5. Prometedor. I el fet de poder-hi plantar l’estelada encara més. I tot tenint en compte que era el dia de la final de la copa Europea de fútbol (d’Itàlia vs Espanya). El pla era immillorable.

Però abans de fer cap excursió, cal consultar el temps. El dissabte a la nit pintava que si començavem a pujar abans de les 8 del matí tindriem temps de tornar a ser al cotxe abans no comencessin els ruixats. A les 6 de la matinada (clar dia), la previsió havia canviat, s’esperaven ruixats ja desde mig matí. Així que es va abortar. I sort, perquè només va ploure, sinó que no es veia cap cim dels de per allà. Ens vem haver de recomfortar amb una caminda d’una horeta al voltant de Killarney (capital del comptat), visita a Ladies View (espectacular) i viure la derrota Italiana en terres Irlandeses. Com m’alegro d’haver estat aquí.

Fotos aquí
_________English_______________________

Pics here

Kerry is an Irish county in the South-West. I spend my weekend over there. On Friday, with Jenni and Marta, went to Ranji and Eugene’s place. Our goal was to climb the Irish highest mountain, Carrauntoohill (1038 metres).

On Saturday there were showers all day. Lovely Irish summer. We just get soaked, but never mind. At least we could visit the impressive “Muckross House” and its gardens, just marvellous lakes, mountains, waterfalls, walks… This place was a wedding present about two centuries ago.

After buying maps, read guides and books, we finallay decided the way to go up to the sky. It would be between 4 to 6 hours to reach the peak, with about 900 metres height. Difficulty 4 of 5.

The very last thing we just did the night before was see what the forecast was saying. Apparently no rain until after midday-afternoon. But a 6.00 am, it changes and the showers were ready to make impossible our climbing. So just enjoy a nice short walk around Killarney and watch the Final of Euro’s.

image

Ladies View