Monthly Archives: Mai 2012

Costipada / I’ve got a cold

With the Spring-Summer here, the first cold come to me. Stuffy nose, cough, soar throat, earache… all cold typical symptoms. So today, as paracetamol was not helping in feeling me better, I had to go to the pharmacy.

I would say that my body had many different climatic changes in a short period of time: spring in Catalonia, winter in Ireland followed by a sudden summer. Even thought the temperatura is very warm, 20 to 25 degrees, I have to dress a nun.

I only wish to be full of energy for this long weekend, as on Monday is Bank Holiday. Before, it’s gonna be my first 2 days with the kids all day at home. I hope I’ll survive. This will be as in summer time, but just for a few time. Luckly here the summer holidays are only 2 months or sometimes a little bit less.

[Català]______________________________________________________________________________

Amb la primavera-estiu ha arribat el primer costipat a terres irlandeses. Nas tapat, tos, mal de coll, mal d’orella… vaja símptomes típics d’un costipat. Així que avui, en veure que un simple gelocatil no funciona, ha tocat anar a treure el cap a la farmàcia.

I és que passar de la primavera Catalana, a l’hivern Irlandès i en pocs dies a estiu, són masses canvis en massa poc temps per al meu cos. Tot i que la temperatura és molt agradable, d’uns 20 a 25 graus, haig d’anar tapada com una monja.

Només desitjo està en plena forma per al cap de setmana de 3 dies que m’espera. Abans però em toca una prova de foc amb la canalla: ni demà ni divendres no tenen escola, així que els hauré d’entretenir tot el dia. Espero sobreviure. I això només serà una prèvia de l’estiu que m’espera. Per sort, aquí les vacances d’estiu són més curtes, 2 mesos i de vegades menys i tot.

Ah, per cert, si tot va bé demà tindré cotxe “nou”. Ara són a buscar-lo. Quines ganes d’independència de nou!

Anuncis

Fartaneres i esport a ple estiu / Bbq parties and sport in summer time

Després de la fartanera de divendres i de la que pressumiblement m’esperava el dissabte al vespre, vaig decidir fer una mica d’esport. Així que vaig agafar la bici. Equipada amb un casc i unes ulleres de sol, a ple dia a 25ºC i sense aigua. Així és com vaig començar la ruta.

Vaig arribar-me fins la Perfumeria del Burren (casa de l’Elena). A mig camí vaig trobar-me a l’únic pub de la zona. Per tant vaig aprofitar per abeurar-me. La tornada no es va fer tant llarga com l’anada. Més que res, era més aviat plà, mentre que l’anada vaig fer una pujada que m’hi vaig deixar el fetge.

image

Ruta seguida

I després d’una suada què millor que una bona barbacoa. Així que vaig agafar els trastos i a casa del Ranji ens vem plantar. Amb la Jenni, la Lorena i la Janire (entre d’altres). La festa va ser llarga. Només cal pensar que a quarts d’onze de la nit encara hi havia sol i una temperatura molt agradable. Però una servidora, després d’un dia tant intens, va ser la primera a fer via cap al llit.

L’endemà, diumenge, només relax, sol i acabar les restes del sopar. Quina vida de gos!

Per cert, es veu que el meu moreno paleta fa enveja…

[Tomorrow I’ll try to translate it in English]

image

Dinner party / Sopar Internacional

Quina manera millor per celebrar que dues Au Pairs tornen a casa que amb gran sopar internacional, bé puntualitzant Europeu. Doncs això és el què va passar aquest divendres a la nit a casa de l’Elena. Bé, de fet era només una excusa.

Aquest sopar va consistir en què cadascú havia de cuinar alguna cosa. Així que 4 alemanyes, 2 italianes, 1 sueca, 1 madrilenya, 1 navarresa, 1 eivissenca i 1 catalana vem posar-nos per feina i va ser dit i fet. Entre els plats hi havia pizza, amanides (de pasta i de formatge), pilotilles, truita de patates, gambes a l’all, pa alemanys salat (no recordo el nom), cous-cous,  boles de xocolata, pastís de formatge entre d’altres coses. Com us podeu imaginar ens vem posar les botes!

Assegudes al patí de la perfumeria (casa de l’Elena) fins a les 10 tocades a uns 22 graus a ple mes de maig a Irlanda és un luxe increïble. Ni els mateixos habitants de l’illa no estan acostumants a aquestes temperatures tant altes ni menys durant gaires dies seguits (portem 5 dies a 25 graus a ple dia).

La Michaela ha estat Au Pair durant gairebé un any i mig. Primer va estar amb la meva família. És alemanya, té 20 anys i estudia a distància.  La Bassi té més o menys la mateixa edat i també és alemanya. Les dues són molt alegres i obertes. Els desitjo el millor per a la seva tornada a casa.


___________________________________________________________________________

Having an International dinner party, more exactly European, is always great with good company. And specially if you can share the last few hours in Ireland for 2 of the girls that are leaving very soon. This was what happened on Friday night

The main idea of this party was that everybody had to cook/bring some food. So 4 Germans, 2 Italians, 1 Sweeden, 1 Madrileña, 1 Navarresa, 1 Ibizian and 1 Catalan put their efforts on it. Between the food there were pizza, salads (pasta and cheese ones), meatballs, potato omelet, garlic prawns, german salty bread (I don’t remember de name), cous-cous, chocolate balls, cheese cake and some others I might forget. As you can imagine, there food enought for breeding heaps of people.

It was such amazing to enjoy the dinner at the garden of the perfumery (Elena’s place) till 10.30pm at 22 degrees in may! Even local people are not used to have this warm weather for so long days (it’s been 5 days at 25 degrees).

Michaela has been Au Pair for almost one year and a half. Her first family was the one I am now. She’s Germans, 20, and she’s studying. Bassi is German as well. Both are a very cheerful girls. The first one is already at home, and the second one is going home on Wednesday.

Sleeping in the street / Dormir al carrer

Sleeping outside home, next to the door is something that it can be great in summer time when it’s hot and specially if you are drunk.

After having some beers with my friends, Jenny drop me off. I took out the key from my pocket, I put it into the keyhole and I turned the key. For my surprise the key didn’t turned!! At midnight on Wednesday. I was wonderig how to solve it. Would I sleep at the street? Maybe in the garage? Should I text or call my host family so late night?

Fortunately I could see in the dark that there were another key inside. So I called and in less than 2 minutes I was in. Save and sound.

_____________________________________________________________________

Dormir a fora de casa, al costat de la porta estaria molt bé a ple estiu quan fa aquella calor insportable, especialment quan estàs begut.

Després d’haver anat al pub amb les meves amigues, la Jenny m’ha tornat a casa. Me tret la clau de la butxaca, l’he posada al pany i l’he fet girar. Per sorpresa meva, no girava! Un dimecres a mitjanit. Què havia de fer? Dormir al carrer? O potser al garatge? Havia de trucar a la família tant tard a la nit?

Per sort, en la foscor he vist que hi havia una altra clau al pany. Per tant els he trucat i en menys de 2 minutes m’han obert. Sana i estàlvia.

Dia i nit / Day and night

[In English after the pic]

Ja desde que vaig arribar per primer cop a l’illa, vaig poder veure que aquí en el període estival hi ha més hores de llum que les que hi ha a Catalunya, per exemple. No sabria dir amb exactitud a quina hora es surt el sol, però pels volts de les 6 ja fa estona que brilla. El què si us puc dir amb més exactitut és que es pon a les 10 de la nit. Cada dia tenim una estona més de llum i es nota. Si no vaig errada, desde que vaig arribar el sol ara es pon uns 20 minuts més tard (això vol dir a les 22.10 o una cosa així).

Investigant una mica he anat a parar a una web que et calcula, entre moltes altres coses, les hores de llum i de foscor. Segons aquesta web el sol aquí surt a les 5.27 i es pon a les 21.36.

A banda, investigacions alternatives entre la gent local han revelat que d’aquí, durant la temporada “d’estiu” (sí és que se’n pot dir així), el sol surt cap a les 4 de la matinada!

Només faré dos comentaris al respecte: el primer és que aquí no s’estilen les persianes “antiespies” i les cortines ja bé just. Per tant, la llum del sol penetra deseguida, així que no hi ha qui dormi. De fet algunes amigues s’estan plantejant seriosament comprar-se un antifaç per dormir (servidora ja en disposa d’un). I segon que més hores de llum no volen dir més calor, ni menys pluja, ni més bon temps necessàriament.

image

After I arrived in the island, I realised that in summer time there are a lot more hours of daylight than in Catalonia, for example. I can’t say exactly at what time the sun rises, but I know about 6am is shining. What I know is the sunset is about 10pm. Every day there are longer daylight time. If my memory still working properly, I think in about 3 weeks and a half there’s about 20 minutes more of sun, so today the sunset was about 10.10pm.

Doing some research I found a web page that calculates the hours of daylight, between others.  According to this web site, here and today the sun rised at 5.27 and the sunset at 21.36.

A part from that, further research between the locals reveals that during the “summer time” (if it can be called like this), the sun rises about 4 am!

Two comments: first, here there is NO way to keep completly any room in darkness. So it’s hard to sleep, impossible. Some of the other au pairs are thinking to get a sleeping mask (I already have one). Second, more hours of light doesn’t necesseraly mean warmer weather or less rain.

Pou des desitjos / Well of wishes

It’s well known that in general Irish people are superticious. So having a Whishes well it doesn’t sound weird. But, I think it’s a little bit strange their concept of well. A lot of stones in a square shape, about 1m tall, without any hole in the middle and without water. What it has is a small bush beside where people put all kind of papers and tissues with their wishes.

The fact of not having a car makes us to discober small things you have nearby i you don’t really realise of its existence. With Janire and Elena walked from The Perfumery (Elena’s place) to the well. By the way, it was a hard job to find it due to our concept of a well is quite different. After that, we went to the local pub in Carran, where there’s a delicious burgers!

More pics click here

image

Que els Irlandesos són superstiosos tothom ho sap. Per tant que tinguin un pou dels desitjos no és gens estrany. Ara bé, el que ja em sembla més estrany és que puguin anomenar “allò” com a pou. M’explico, un pilot de pedra en forma quadrada que feia una mica més d’un metre d’alçada. Sense forat al mig, ni aigua. Només amb un mini arbust on la gent hi lliga mocadors de tot tipus amb els seus desitjos.

I és que el fet de no tenir cotxe fa descobrir les petites coses que tenim tant a la vora i tanta poca importància li donem. Així que avui, amb la Janire i l’Elena hem fet una mini ruta de la Perfumeria (casa de l’Elena) fins al pou, que per cert ens ha costat de trobar ja que nosaltres tenim un altre concepte de pou. Més tard hem anat a menjar al pub del poble de Carran (per cert fan unes hamburgueses boníssimes).

Més fotos clica aquí

Me and “my bike” / Jo i “la meva bicicleta”

El meu dia es presentava interessant, tant que fins hi tot he somiat com diria “als meus pares” que anit quan vaig tornar de marxa, el cotxe es va espatllar. La sort és que vaig poder arribar a casa després de fer la ruta habitual de tornar la gent a casa seva. I és que vaig fer els últims quilómetres amb el llum de la temperatura encès. Quan vaig arribar a casa, tot i estar a les fosques, vaig poder veure i sentir com el cotxe bullia i treia fum (o vapor, no ho sé).

Com qui no vol la cosa, quan m’he aixecat aquest migdia, he parlat amb la mare de la família i li he donat la mala notícia. Després, hem portat el meu cotxe al mecànic que ens ha confirmat la pitjor de les sospites: és greu i no s’arregla amb un parell d’hores. No sé exactament el què li passa però sembla ser que estaré uns dies sense cotxe.

Per tant, avui dissabte, en vistes de no poder fer res he hagut de posar en marxa el pla B. Intenar si recordava com anar amb bici. I és que des dels 12 anys que en no tocava cap. La “meva mare” reia a base de bé, tota la família estava a l’expectativa de veure les meves habilitats maldretes en l’art d’anar amb bici. Afortunadament, ha sigut cert allò que diuen que un cop n’aprens te’n recordes tota la vida. I tot xino xano m’he dirigit cap a casa de l’Elena (a uns 7km de casa meva) a passar una estona. Ara bé, em sembla que ara el problema ja no és anar amb bici, sinó la meva forma física. Afortunadament Irlanda és un país molt pla.

image

In the way back home last night my car was broken down. Fortunatelly I could arrive at home safe and sound after driving back my friends. When I arrived at home, my car were “boiling” and smoking. I even dreamt how I would tell to my family this bad new.

When I got up, this midday, I talked with them. After going to the mechanics, he confirmed us the worst: it won’t be fixed as soon as we’d liked. So it can last some days.

So today I had to make up “B” plan. To ride a bicycle. Actually, I didn’t ride any since I was 12. My “mom” were laughing about me, and all the family were aware of me riding it. Fortunately it was true what is said that once you learn, you’ll never more forget. Lucky me! So I went to Elena’s place for a while (about 7km far away). But now, my worry is how to get fit and ride faster… Ireland is a flat country, so it should be easy. I hope.